Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S´han eixugat les fons i la pols s´acumula
pels carres i les cases.
Aquesta remor que se sent no és vent.
Han prohibit el vent perquè no s´alci
la pols que hi ha pertot
i l´aire no esdevingui -diuen- irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l´aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitablement, la catàsfrofe.
I, tanmateix, la remor persisteix.
Miquel Martí i Pol
No hay comentarios:
Publicar un comentario